L’àguila negra

Maria del Mar Bonet - L’àguila negra

Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m’havia adormit
quan, de cop, el cel s’omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d’enlloc.
Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s’acabà
i, com caigut del cel,
l’ocell es va aturar.
Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit.
I al seu front, mil raigs de to suau,
l’ocell, rei coronat,
portava un diamant blau.
Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat,
volia tornar amb mi.
Bon ocell, porta’m amb tu al país
d’altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d’infant,
estels i més estels collirem tremolant.
Com abans, en somnis clars d’infant,
com abans, damunt d’un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l’illa del record
la pluja llançarem…
L’ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d’una emprengué el vol.

Alenar

Maria del Mar Bonet - Alenar

El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t’he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l’altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n’estic certa.

Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.

Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.

La balanguera

Maria del Mar Bonet - La balanguera

La balanguera misteriosa com una aranya d’art subtil,
Buida que buida sa filosa de nostra vida treu lo fil.

Com una parca bé cavil·la, teixint la tela per demà.
La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enrera, guaita les ombres de
l’avior.I de la nova primavera sap on s’amaga la llavor.

Sap que la soca més s’enfila, com més endins
pot arrelar.La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances, tix la senyera
pel jovent.Com qui fa un vel de noviances,
amb cabelleres d’or i argent.

De la infantesa que s’enfila , de la vellura
que se’n va.La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Joan Alcover (1854 - 1926)

Què volen aquesta gent?

Maria del Mar Bonet - Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l’escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

“El seu fill, que no és aquí?”
“N’és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l’asfalt d’una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.

Lluís Serrahima - Maria del Mar Bonet